Distribució geogràfica de les llengües indoàries principals | |
Tipus | ètnia |
---|---|
Població total | Aproximadament 1.120 milions |
Llengua | Llengües indoàries |
Religió | Religions de l'Índia (Majoritàriament hindú; amb minories sikh, budistes i jainistes) i musulmans, alguns ateus no religiosos/agnòstics i cristians |
Regions amb poblacions significatives | |
Índia | Més de 856 milions[1] |
Pakistan | Més de 164 milions[2] |
Bangladesh | Més de 150 milions[3] |
Nepal | Més de 26 milions |
Sri Lanka | Més de 14 milions |
Maldives | Més de 300.000 |
Temes indoeuropeus |
---|
Llengües indoeuropees |
Albanès · Armeni · Bàltic Cèltic · Eslau · Germànic · Grec |
Pobles indoeuropeus |
Albanesos · Armenis Bàltics · Celtes · Eslaus · Escites · Germànics Grecs · Indoaris Irànics · Llatins Històrics: Anatòlics (Hitites, Luvites) |
Protoindoeuropeus |
Protoindoeuropeu · Religió |
Urheimat |
Hipòtesi kurgana · Hipòtesi anatòlica Hipòtesi armènica · Teoria índia · TCP (PCT) |
Estudis indoeuropeus |
Els pobles indoaris o índics són un grup etnolingüístic que es refereix a una col·lecció molt ampla de pobles als que els uneix que són parlants natius de la branca indoària de la família de les llengües indoiranianes, que al seu cop és un membre de la família més gran de llengües indoeuropees. Avui en dia, hi ha més de mil milions de parlants natius de llengües indoàries, la major part dels quals viuen al Sud-est asiàtic, on formen la majoria de la població.